Skip to content

LA CIUTAT DE LA DIFERÈNCIA

La ideologia no és la imatge abstracta d’un futur:és la imatge d’un món que intentem construir lluitant. Planificant no es planifica la victòria, sinó el comportament que hom es proposa mantenir en la lluita.
Giulio Carlo Argan, Projecto y destino

LA CIUTAT DE LA DIFERÈNCIA

Han passat ja deu anys des que l’Ajuntament de València va optar per l’alternativa de prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez, estretint la seua secció i desviant el seu traçat, per a connectar València amb la mar a costa de la destrucció de la «peculiar trama en retícula, derivada de les alineacions de les antigues barraques, en les quals es desenvolupa una arquitectura popular de clares arrels eclecticistes», que suposa el Conjunt Històric del Cabanyal-Canyamelar, reconegut com a Bé d’Interès Cultural pel govern valencià el 1993.
Durant tot aquest temps, nombrosos professionals de l’arquitectura i l’urbanisme –i també sociòlegs, historiadors, geògrafs, periodistes, …– han elaborat informes, han escrit articles, han impartit conferències, etc. criticant les determinacions de l’alternativa elegida. D’entre tots ells, només recorde dos arquitectes-urbanistes que es mostraren favorables al pla municipal: Alejandro Escribano, que manté la pelegrina teoria que l’avinguda de Blasco Ibáñez forma part de l’estructura urbana del Conjunt Històric del Cabanyal-Canyamelar i, com no, Juan Antonio Altés, que com a cap de servei de l’urbanisme municipal, al·lega que el pla «representa l’expressió de la voluntat de la corporació Municipal en matèria urbanística». Recolzats en aquests dos arguments i desoint tots els altres, els polítics que han detingut el poder durant aquests deu anys, han continuat endavant amb les seues pretensions i per aconseguir portar-les a terme, no han dubtat a abandonar el seu deure de conservació per a provocar el deteriorament social i físic d’un barri que els impedeix arribar a la mar com ells volen.
La idea de «València al mar», com diu l’alcaldessa, té més d’un segle de vigència i ha arrelat amb força en els valencians. Però aquesta idea no necessita la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez: el mateix Ajuntament ho va reconèixer quan va proposar la no prolongació com una de les alternatives per a solucionar el conflicte entre l’avinguda i el Cabanyal.
Cal dir que la situació actual és molt diferent de la de fa un segle. Hui la ciutat s’ha engolit l’horta que s’estenia entre el nucli antic i la mar, i la ciutat de València disposa de connexió directa amb la mar a través de l’avinguda del Port pel centre, així com a través de l’avinguda de Balears i de l’avinguda de França pel sud (connectant amb la ronda Sud) i a través de l’avinguda dels Tarongers pel nord (connectant amb la ronda Nord). Aquesta evolució en la situació des del segle xix al xxi, sembla que no afecta la forma amb què els nostres edils imaginen l’arribada a la mar. I tampoc afecta la imaginació dels tècnics de l’urbanisme municipal que, preocupats per atendre els ideals de grandesa dels polítics de torn, són incapaços d’introduir sensatesa o de veure una altra cosa que el que ja van veure aquells tècnics noucentistes.
En el cas Cabanyal versus avinguda, els que pretenen col·locar València en el segle xxi a base de grans esdeveniments i grans projectes romanen ancorats en el xix.
I ací estem, al setembre del 2008, acabada de publicar la versió preliminar de la revisió del Pla General de València que estableix vuit unitats de paisatge en l’àmbit urbanoresidencial, una de les quals són els Barris Marítims que inclou l’àmbit del PEPRI del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França, qualificat amb una valoració mitjana de 6,33 (només per darrere del Nucli Antic que arriba a un 6,97). En la Memòria de l’Estudi Preliminar del Paisatge, es qualifica l’eixamplament del Cabanyal (que continua sent Bé d’Interès Cultural) com de qualitat paisatgística alta, amb un objectiu de qualitat que consisteix en la «conservació i manteniment del caràcter existent». Per això, en la mateixa Memòria s’estableix que en totes les unitats de paisatge urbanoresidencials, s’ahurà de: «Potenciar els recorreguts de vianants i ciclistes de l’entramat urbà, mitjançant la correcta gestió dels existents i/o introducció de nous traçats, que permeten acostar als ciutadans els recursos paisatgístics identificats i els paisatges d’alt valor de l’àrea metropolitana.»
Des del punt de vista morfològic, el caràcter existent als barris del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França en general, i particularment a la seua zona BIC, es caracteritza per la seua uniformitat: carrers longitudinals paral·lels a la mar, interromputs per travessies, on s’assenta l’edificació en una parcel·lació menuda, hereva de la que estava ocupada per les antigues barraques, amb una relació directa edifici-carrer. És a dir, «la peculiar trama en retícula i l’arquitectura modernista popular que s’hi assenta» que protegia la declaració de Bé d’Interès Cultural. La part de tot el BIC que millor conserva aquest caràcter és precisament la zona afectada per la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez que proposa el PEPRI, entre les travessies Amparo Guillem i Pescadors, on no s’han produït les substitucions que suposen incoherències morfològiques i estètiques en altres parts del barri.
¿És compatible la «conservació i manteniment del caràcter existent» que proposa la versió preliminar de la revisió del PG de València i la inclusió d’una via ràpida rodada, acompanyada d’una edificació de nova planta que substitueix la tradicional relació edifici-carrer per una altra basada en l’illa de cases-avinguda, per a una amplària total de 148 m?
Quant els aspectes socials, encara que no es negue la coherència sociocultural de la Ciutat de València, el barri del Cabanyal conserva una identitat genuïna, d’elevat valor antropològic en una societat altament normalitzadora com l’actual. Aquests deu anys d’abandó municipal han modificat el panorama social del barri, produint una sensació d’inseguretat que a partir de la zona afectada, irradia a tot el conjunt. Però no és just culpar, com ho fa el senyor Escribano, les cases i els carrers del Cabanyal del deteriorament social del barri. Com acabe de dir, el sector «afectat» pel projecte municipal de prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez conserva els valors que lloa i pretén protegir la mateixa municipalitat, fins i tot millor que la resta del barri. Per tant, el problema de marginalitat en el sector afectat no és imputable a aqueixos carrers ni a aqueixes cases, no és imputable al Cabanyal. Els responsables de la situació actual són els que van aprovar el PGOU de 1988 i van deixar el Cabanyal sense planejament; són també els que, després de la declaració de BIC el 1993, van aprovar el PEPRI de 1998 que, per a protegir el barri preveu la destrucció de més d’1.500 habitatges; i, sobretot, són culpables els que durant aquests vint anys han fet la vista grossa davant determinades okupacions primer, davant la delinqüència dedicada al tràfic de drogues després i, finalment els qui permeten que les persones hagen d’utilitzar el carrer per a la neteja personal, per a llavar i també per a cuinar, mitjançant el procediment de llogar-los locals sense condicions d’habitabilitat, sense aigua ni llum en molts casos.
No, no és just culpar el Cabanyal del seu deteriorament social. N’hi ha prou amb un passeig per les zones del barri no afectades pel PEPRI de 1998 per a gaudir dels seus carrers, de les seues cases, de la seua gent; per a comprendre que si se’n rehabilitaren els carrers i les cases, la zona «afectada» seria igual que la resta.
Els responsables del deteriorament social del barri són els que prenen les decisions polítiques des de la Plaça de l’Ajuntament, des d’on sempre s’ha vist al Cabanyal com un obstacle per arribar a la mar. Però València ja va arribar a la mar quan el 1897 s’hi va annexar el Poble Nou del Mar, municipi mariner que albergava el barri del Cabanyal. Des d’aleshores, la platja del Cabanyal és la platja de València.
Han passat deu anys. S’han perdut deu anys (vint des de l’aprovació del Pla General vigent) per a rehabilitar el barri del Cabanyal. Però encara estem a temps: segurament, les novetats que incorpora la nova Llei 5/2007 de Patrimoni Cultural Valencià, i el preceptiu informe d’avaluació de l’impacte ambiental que preveu l’Estudi del Paisatge de la versió preliminar del nou Pla General per a les unitats paisatgístiques, farà reflexionar els nostres representants municipals i els obrirà els ulls davant el patrimoni que han estat a punt de destruir. Menys formigó i més reflexió: és més barat i ecològic, i més encara en aquests temps de crisi, rehabilitar que destruir i reconstruir.
En l’actualitat es totalment innecessari prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez amb l’argument d’unir València amb la mar. Un informe de la UNESCO definia la cultura com «un continuum, fruit de la fusió o la diferenciació de cultures particulars o d’algun dels seus elements en èpoques distintes». Salvaguardar la identitat especial d’aquest barri mariner, amb la seua peculiar estructura urbana i la seua població de costums tan arrelats, ha de ser la reivindicació, no sols del barri, sinó de tota una ciutat que és capaç d’acollir allò diferent. Perquè la possibilitat de coexistència d’aquestes diverses formes de pensar, de viure o d’habitar és el que constitueix el vertader patrimoni urbà d’aquesta «ciutat de la diferència», d’aquesta ciutat que reclama el seu valor específic enfront d’un món cada vegada més uniforme, d’aquesta ciutat que serà València en el segle xxi.
No, no hem sigut derrotats. La victòria arribarà si en aquesta lluita que no ha acabat som capaços de mantindre el comportament que ens ha guiat fins ara. Fins que aconseguim que les forces polítiques, en un diàleg estret amb la societat civil, que ja no està quieta, siguen capaces de recuperar una de les seues funcions bàsiques en democràcia: assumir un lideratge moral, un lideratge fonamentat en la transparència i en la definició nítida i inequívoca de les intencions.
TATO HERRERO

Anuncios
No comments yet

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: